Ruta literària per Bescanó (9): Santa Margarida

5 min

Després del beu descans, seguim el camí fins a trobar-nos l'ermita de Santa Margarida, davant de can Viader Nou. És un bell edifici de pedra d'una sola nau amb absis semicircular, sostre de volta de mig punt i campanar de cadireta. Va ser reformada el 1634.


Foto: Pere Magrià

Hi llegim els goigs de Santa Margarida:

Cobles fetes en laor de la beneyta senta Margarita

Margarita molt benigna,
de virtuts ver exemplar:
de laors molt grans sou digna,
puix sou verge singular.

Lo nom vostre, gloriosa,
nos demostra clarament
que sou pedra preciosa
de valor molt excellent,
y per ço sou estimada
en lo regne divinal
y en los cels molt exalçada
per Jhesus, rey eternal.

Vos, beneyta, fos nodrida
ab virtuts grans en lo mon
en poder de una dida
la qual molt honesta fon;
y, per ser de vicis sana,
vos dona tal nodriment
que us feu vera christiana,
fent vos viure sanctament.

Vos guardant un jorn ovelles,
hun infel rey vos troba,
y, vent vostres fayçons belles,
per muller vos desiga,
y de fet mana cridar vos,
vostre gest vent gracios,
per saber y demanar vos
de qui ereu filla vos.

Respongues li, verge pura,
ab paraules molt humils,
esser noble de natura,
de linatge de gentils,
y que ereu christiana,
confessant al rey del cel,
menyspreant la secta vana
de aquella gent infel.

Aquell rey, vent les paraules
que vos, sancta, li parlas,
estimant ser unes faules,
no·s cura de fer ne cas,
mas prega us que no creguesseu
en la fe dels christians,
exortant vos que vixquesseu
en la secta dels pagans.

Quant miras la erra tanta
d’aquell rey y president,
vos, beneyta verge santa,
respongues molt humilment
demostrant li que vivia
en est mon ab falsa ley
y que creure sols devia
en Jhesus, subiran rey.

Confessaveu, verge digna,
la fe sancta del Senyor,
menyspreant la ley maligna
d’aquell rey tot ple d’error,
per quant vos molt desigaveu
passar penes y turments
per aquell qui confessaveu
en lo mon davant les gents.

Aquell rey, vent vos tan ferma
en la fe de Jhesuchrist,
segons vem de vos s’aferma,
ell resta d’aço molt trist;
y, sobrat de molta ira,
vos feu pendre y ligar,
y apres, sihent en cadira,
als turments vos feu liurar.

Lo cruel rey idolatre,
per no dar vos may repos,
cruelment tantost feu batre
lo castissim vostre cors;
y, quant foreu açotada,
sens haver compassio,
axi stant d’açots naffrada
vos feu metr’en la preso.

Presa stant en aquell dia,
vos pregas al Creador
que us mostras qui us perseguia
en est mon ab tal furor;
y·l Senyor, per contentar vos
del que vos li demanas
lo gran drach volgue mostrar vos
qui·s nomena Satanas.

Vent la bestia tan fera
que us volia devorar,
pregau Deu, ab fe sancera,
que us volgues d’aquell guardar.
y fon vostra virtut tanta,
la qual vos dona Jhesus,
que, fent li la creu molt santa,
lo vences que no·l ves pus.

Del trist carçre fent vos traure
lo maligne president,
treballant per fer vos caure
en algun deffalliment,
car volia que creguesseu
als seus falsos manaments,
dient vos que si no u fesseu
vos daria mes turments.

Y aquell, vent que no temieu
los seus forts turments cruels
y que sempre benehieu
a Jhesus, senyor dels cels,
per donar vos majors penes
en hun pal vos feu ligar
cruelment ab grans cadenes,
hon vos feu molt turmentar.

Les gents altres, qui us miraven
en les penes tant constant,
molt de vos se admiraven
com podieu viure tant;
de hon, moltes gents d’aquelles,
les quals eren dels pagans,
vent les vostres maravelles
se tornaren christians.

Quant lo president mirava
los grans actes que fes vos,
mes irat aquell estava
y en si trist y molt pensos;
y, per ço que vos no fesseu
tan grans actes en la gent,
ell volgue que vos rebesseu
mort terrible prestament.

Y per ço del gran martiri
vos feu traure sens tardar
y a vos, pura com lo liri,
prestament feu degollar;
y axi·ls angels presentaren
davant Deu vostre sperit
y en los cels lo collocaren,
hon rebes goig infinit.

Puix los angels vos pujaren
y rebes lo goig complit,
feu, puix tant vos alegraren,
que·ns alegren l’esperit.