Ruta literària per Bescanó (9): pomeres

30 min

Hem arribat al punt més allunyat de la ruta. Ara hem de girar enrere i tornar al punt de partida. Uns vint metres enrere de la Central, travessem la carretera N-141 (amb compte, ja que és un punt perillós per on els cotxes passen a gran velocitat) i ens endinsem al barri del Turó dels Cavalls. Travessem el carrer principal fins al final i ens endinsem al bosc. De seguida trobem el rec Gros.



A partir d'aquí hem d'anar sempre en direcció est, cap al poble de Bescanó, seguint el rec Gros, al llarg d'uns dos quilòmetres. Deixem enrere algunes cases i masos i el barri de Can Ribes. Uns cinc-cents metres més enllà arribem a un encreuament de camins. Agafem el de la dreta i tot seguit girem a l'esquerra. Ens trobem en un camí flanquejat a banda i banda per camps de pomeres. Ateses la llargada d'aquest últim tram i la bellesa del paisatge, ens aturem un moment i llegim un poema de Josep Carner:

Acàcies, pomeres

Acàcies, pomeres, van perdent
la florissalla; curta vida
passà la neu flairosa dels arços del torrent;
la murtra, d'un sospir, és consumida.

I llisca tot l'encís i l'entrellum que es fon
de Resurrecció fins a les clares portes,
dins l'invisible riu per on
van al somrís de Déu les primaveres mortes.

També el meu serrament de cor i ma recança
faran llur via a aquell jardí secret
on el sadoll mai no s'atansa,
on sols el decebut és satisfet,
on la final embosta curulla l'incomplet.

Les que no mai nasquéreu en nius desgavellats
per urpes de milanes o vents arremorats,
allà viureu, oh merles, oh cardines!
Les glans caigudes a camins fressats
es tornaran, més belles que les del món, alzines.

Ruta literària per Bescanó (9): Santa Margarida

5 min

Després del beu descans, seguim el camí fins a trobar-nos l'ermita de Santa Margarida, davant de can Viader Nou. És un bell edifici de pedra d'una sola nau amb absis semicircular, sostre de volta de mig punt i campanar de cadireta. Va ser reformada el 1634.


Foto: Pere Magrià

Hi llegim els goigs de Santa Margarida:

Cobles fetes en laor de la beneyta senta Margarita

Margarita molt benigna,
de virtuts ver exemplar:
de laors molt grans sou digna,
puix sou verge singular.

Lo nom vostre, gloriosa,
nos demostra clarament
que sou pedra preciosa
de valor molt excellent,
y per ço sou estimada
en lo regne divinal
y en los cels molt exalçada
per Jhesus, rey eternal.

Vos, beneyta, fos nodrida
ab virtuts grans en lo mon
en poder de una dida
la qual molt honesta fon;
y, per ser de vicis sana,
vos dona tal nodriment
que us feu vera christiana,
fent vos viure sanctament.

Vos guardant un jorn ovelles,
hun infel rey vos troba,
y, vent vostres fayçons belles,
per muller vos desiga,
y de fet mana cridar vos,
vostre gest vent gracios,
per saber y demanar vos
de qui ereu filla vos.

Respongues li, verge pura,
ab paraules molt humils,
esser noble de natura,
de linatge de gentils,
y que ereu christiana,
confessant al rey del cel,
menyspreant la secta vana
de aquella gent infel.

Aquell rey, vent les paraules
que vos, sancta, li parlas,
estimant ser unes faules,
no·s cura de fer ne cas,
mas prega us que no creguesseu
en la fe dels christians,
exortant vos que vixquesseu
en la secta dels pagans.

Quant miras la erra tanta
d’aquell rey y president,
vos, beneyta verge santa,
respongues molt humilment
demostrant li que vivia
en est mon ab falsa ley
y que creure sols devia
en Jhesus, subiran rey.

Confessaveu, verge digna,
la fe sancta del Senyor,
menyspreant la ley maligna
d’aquell rey tot ple d’error,
per quant vos molt desigaveu
passar penes y turments
per aquell qui confessaveu
en lo mon davant les gents.

Aquell rey, vent vos tan ferma
en la fe de Jhesuchrist,
segons vem de vos s’aferma,
ell resta d’aço molt trist;
y, sobrat de molta ira,
vos feu pendre y ligar,
y apres, sihent en cadira,
als turments vos feu liurar.

Lo cruel rey idolatre,
per no dar vos may repos,
cruelment tantost feu batre
lo castissim vostre cors;
y, quant foreu açotada,
sens haver compassio,
axi stant d’açots naffrada
vos feu metr’en la preso.

Presa stant en aquell dia,
vos pregas al Creador
que us mostras qui us perseguia
en est mon ab tal furor;
y·l Senyor, per contentar vos
del que vos li demanas
lo gran drach volgue mostrar vos
qui·s nomena Satanas.

Vent la bestia tan fera
que us volia devorar,
pregau Deu, ab fe sancera,
que us volgues d’aquell guardar.
y fon vostra virtut tanta,
la qual vos dona Jhesus,
que, fent li la creu molt santa,
lo vences que no·l ves pus.

Del trist carçre fent vos traure
lo maligne president,
treballant per fer vos caure
en algun deffalliment,
car volia que creguesseu
als seus falsos manaments,
dient vos que si no u fesseu
vos daria mes turments.

Y aquell, vent que no temieu
los seus forts turments cruels
y que sempre benehieu
a Jhesus, senyor dels cels,
per donar vos majors penes
en hun pal vos feu ligar
cruelment ab grans cadenes,
hon vos feu molt turmentar.

Les gents altres, qui us miraven
en les penes tant constant,
molt de vos se admiraven
com podieu viure tant;
de hon, moltes gents d’aquelles,
les quals eren dels pagans,
vent les vostres maravelles
se tornaren christians.

Quant lo president mirava
los grans actes que fes vos,
mes irat aquell estava
y en si trist y molt pensos;
y, per ço que vos no fesseu
tan grans actes en la gent,
ell volgue que vos rebesseu
mort terrible prestament.

Y per ço del gran martiri
vos feu traure sens tardar
y a vos, pura com lo liri,
prestament feu degollar;
y axi·ls angels presentaren
davant Deu vostre sperit
y en los cels lo collocaren,
hon rebes goig infinit.

Puix los angels vos pujaren
y rebes lo goig complit,
feu, puix tant vos alegraren,
que·ns alegren l’esperit.

Ruta literària per Bescanó (10): la Torre

15 min

Deixem la capella de Santa Margarida enrere i continuem pel camí que discorre paral·lel pel rec Gros, fins a arribar a un encreuament de camins. Hem de continuar recte, deixant a mà dreta la carretera d'Estanyol i el trencant del restaurant Mas Casilda. Uns 500 m enllà arribem a la Torre. Es tracta d'una casa forta del s. XIII, de planta quadrada, amb finestrals gòtics i romànics a la planta noble, tot i que actualment està semienrunada. Havia estat residència dels senyors feudals; havia estat la pairalia feudal a redós de la qual s'havien aglutínat les antiquíssimes possessions senyorials dels castells dels Castellvell i dels Montcada.


Foto: Pere Magrià

Hi llegim un text de Carles Camps Olzinellas, Del meu çarró, que parla de la Torre de Bescanó:


A la Torre Nova de Bescanó, tot just clarejà'l dia, s'hi acoblaren els fadrins del vehinat, de cân Turell, de cân Pals, del Màs Salleres y del Màs Carbonell, pera fer una cacera ab el Fèlix, l'hereu y únich fill de la Torre (...)

La Torre Nova es un gran casal, nou, bastit sobre l'antich Màs. Sembla una construcció de Granja Suiça, ab grans teulades molt inclinades. De lo vell sols se'n conserva una torre molt alta y coberta d'un gran teulat de teules vidriades que llu al sol, ab el seu parallamps y una campana y rellotge nous.

Tota ella es de pedra picada, ab parets rústiques mitj trevallades, ab grans finestres dividides per esbeltes columnes, y archs ojivals d'hermosos y variats trevalls qu'enllacen el tipu suiç ab el gòtich català.

Una escala de pedra, ab barana molt trevallada, puja desde'l gran cancell fins al pis, les habitacions del qual són amples, grandioses, perfectament encalades y ab voltes. Per escala interior, situada en una torre refeta de poch, se puja a les golfes.

Ruta Literària per Bescanó (i 10): final

15 min

La Torre és l'última parada de la ruta. Ara només queda tornar al punt d'origen: can Sambola. L'Ajuntament (can Sambola) es troba aproximadament un quilòmetre enllà i per arribar-hi hem de travessar gairebé tot el poble.

Quan hi arribem, i per acomiadar-nos de la ruta, llegim el poema "Bescanó", del noucentista Rafel Masó:

Bescanó

Bescanó!, poble dorment,
hi ha una pau en tos teulats:
sobre d’ells s’hi ajau morent
el fum dels camps formigats.
Tos carrers flaira, indolent,
el gos d’ulls humitejats;
tes campanes fan un lent
plorar i riure pels albats.
Bescanó! Plau-me passant
deturar-me en tes tristors,
car, sortint de tu, se’m fan
més roges i més enceses
les tomates dels teus horts
i les carns de tes pageses.



Molts dels textos del bloc que parlen de diferents indrets de Bescanó estan basats en textos de l'historiador local Lluís Solé Perich.