15 min
La Torre és l'última parada de la ruta. Ara només queda tornar al punt d'origen: can Sambola. L'Ajuntament (can Sambola) es troba aproximadament un quilòmetre enllà i per arribar-hi hem de travessar gairebé tot el poble.
Quan hi arribem, i per acomiadar-nos de la ruta, llegim el poema "Bescanó", del noucentista Rafel Masó:
Bescanó
Bescanó!, poble dorment,
hi ha una pau en tos teulats:
sobre d’ells s’hi ajau morent
el fum dels camps formigats.
Tos carrers flaira, indolent,
el gos d’ulls humitejats;
tes campanes fan un lent
plorar i riure pels albats.
Bescanó! Plau-me passant
deturar-me en tes tristors,
car, sortint de tu, se’m fan
més roges i més enceses
les tomates dels teus horts
i les carns de tes pageses.
Molts dels textos del bloc que parlen de diferents indrets de Bescanó estan basats en textos de l'historiador local Lluís Solé Perich.
dimecres, 1 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada