Foto: Pere Magrià
Després de la parada a l’antic pas de la barca, en comptes de tornar enrere per agafar de nou el camí del carrilet, val la pena agafar el passeig que discorre paral·lel al riu en direcció oest. Es tracta d’un passeig tranquil i bucòlic que passa pel mig dels pollancres. Al final del camí llegim un fragment de El riu Ter, de Xavier Xargay Oliva:
Encara ara, malgrat les aigües contaminades, la fetor colpidora i els nius de rates, té un encant especial: és un lloc recollit, perfectament abastable amb un cop d'ull i amb un girar lent, contingut del cap. L'aire és fresc, humitós. Els pollancres, arrenglerats, mantenen un aire de certa supèrbia efeminada, gens feréstega, que contrasta amb el brancatge xato i gruixut de les acàcies i els plàtans. El riu està enfaixat per les bardisses. L'aigua avança a un ritme regular, estrenyent-se; de cop l'aigua s'esvalota i cau formant tres cascades breus, coquetes, blanques entre els roquissars de pedra fosca i l'herbatge que neix d¿un llarg abandó. Esquitxen, en el seu salt, una rentadora de pedra polida, de cantells esberlats, que té la brillantor de les coses velles i entranyables, sensació que es confirma en veure, darrera seu, una font petitona.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada